El Torrent del Prat i Palamós

El passat dissabte 9 de novembre, vam disfrutar de la ruta de senderisme programada que recorre el Torrent del Prat fins a Palamós, des del poble de La Tallada.

Foto: Núria Magrans (novembre 2013)

Aquest camí recorre una de les valls, del municipi de Sant Guim de Freixenet, on l’aigua s’emmagatzema amb major quantitat al subsòl, i tendeix a emergir amb major freqüència. Un símptoma d’aquesta realitat hídrica és la freqüència de fonts: Font del Prat, Font de Palamós, Font del Rajot; i la presència d’aigua corrent superficial al Torrent del Prat. Per una altre banda, la presència de canyissars de canyís (Phragmites australis) i boga (Typha latifolia), i de fragments de Boscos de ribera madurs ben desenvolupats amb dominància de trèmol (Populus tremula) i (Populus alba) i saüc (Sambucus nigra), denoten una certa qualitat de l’aigua.

Tremoleda de la Font de Palamós (novembre 2013)

 

Descobrint les diferències entre el trèmol i l’àlber, a la Tremoleda de la Font de Palamós. Foto: Núria Magrans (novembre 2013)

Un referent històric que també indica l’abundància d’aigua de la font de Palamós, el trobem a l’any 1416, quan un Consell municipal cerverí s’interessà en estudiar la possibilitat de transvasar l’aigua de la font fins a Cervera (veure Llobet, 1992).

Després, des de la Font de Palamós, pujàrem a la petita població gaire bé deshabitada de Palamós. Es tracta d’uns dels nuclis més petits del municipi, i un dels que ha patit una abandonament més notable; arribant al progressió enrunament de la majoria dels edificis.

Aquesta petita població, es vincula històricament al desaparegut Castell de Palamós, ja esmentat des de 1214 fins el 1455. Posteriorment, s’anomenà Palamós com a senyoria associada a la Rabassa, passant la propietat per nombroses famílies.

Al llarg dels últims segles sempre ha estat habitada per tres famílies, associades en els darrers temps a les cases de Cal Comalada, Cal Farran i Cal Segura. Actualment, només Cal Comalada es mantinguda amb cura, les demés han sigut víctima de l’abandó.

Habitació de Palamós en runes (novembre 2013)

Un dels elements arquitectònics més interessants que encara es manté parcialment en peus és l’església de Sant Joan de Palamós. Aquesta es ja esmentada al 1685, depenent des de el s.XIX a la parròquia de la Rabassa. En els darrers anys, però, els impactes rebuts per l’ensorrament de les cases veïnes ha provocat un gran deteriorament de l’església.

Palamós és un trist exemple d’abandonament de pobles segarrencs, que cal no oblidar i, quan sigui possible, restaurar algún dels seus símbols patrimonials.

Sant Joan de Palamós, en runes (novembre de 2013)

Bibliografia:

Llobet  i Portella  Josep Mª. 1992. Sant Guim de Freixenet. Aproximació a l’historia d’aquest municipi. Col·lecció Viles i Ciutats nº 18. Diputació de LLeida. Ajuntament de Sant Guim de Freixenet. Lleida

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: